Membres de Cardedeu Acull ens escriuen des dels Camps de Refugiats i Refugiades.

16-6-2016

Ahir vam passar el matí acabant de recopilar material del que queda d’Eko Station. Sobretot vam recollir. carpes i lones, que qui sap si en el futur les podrem reaprofitar per continuar el projecte.

Al migdia vam tornar a Polykastro i vam voler anar a la piscina amb 3 companys kurds. No obstant, els hi van negar l’entrada pel simple fet de ser-ho, esgrimint qüestions de salut i seguretat. Racisme clarament! Evidentment, després d’una tensa discussió ens vam negar a entrar-hi.

A la tarda vam anar a conèixer la situació al camp de Nea Kavala, un dels camps militars situat a Polikastro. El voluntariat independent no hi té permès l’accés, però si hi entres per darrere creuant la valla, les refugiades t’obren les portes de les seves tendes.
Així vam saber que no hi ha aigua corrent ni electricitat, i tan sols 3 infermers per a un camp de més de 2.000 persones. L’atenció és pèssima: si hi ha necessitat de visita mèdica es duu a la persona a l’hospital de Kilkis (30km de Polikastro) i allà se la deixa, sense tenir com tornar més enllà de les pròpies cames.
No hi ha cap escola per als infants, l’internet el tenen només a una petita zona del camp i no els permeten tenir estris per cuinar.

Avui seguim en aquest moment d’impàs. Marxem al camp de Vasilika que està situat a Salònica, que és el lloc on està tota la gent d’Eko Station.

Cardedeu Acull

Camp de Nea Kabala

15-6-2016

Ahir vam arribar a mig matí a la ciutat de Polykastro, durant molts mesos epicentre dels moviments de les refugiades que intentaven creuar la frontera macedònia.
Durant la tarda vam estar al que fins fa ben poques hores era el camp d’Eko, on ja només hi quedaven les tendes buides i tota l’infraestructura que vam dedicar-nos a recollir per tal de poder tornar-la a aprofitar eventualment en algún altre lloc i moment.
L’espai de dones, l’espai infantil… Tot buit, tot mort. I és que el desallotjament d’Eko no només ha comportat el desplaçamemt forçat a un camp militar de les més de 1000 persones que vivien al camp, sinó que també ha acabat amb un projecte que dignificava la vida de les refugiades.
Avui, dia de reflexionar, d’establir quins han de ser els propers passos davant la nova situació.

Cardedeu Acull

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close