Dedicatòria i comiat al Josep, el meu profe de Lindy.

L’Aigua que corre.

La Vida que passa.

Des d’aquest racó de Pau et dedico a tu Josep la meva meditació d’avui amb el meu agraïment més profund.

La Inés i tu m’heu ensenyat un ball que desconeixia amb paciència de sants, amb una seguretat que transmetia confiança, entre rialles i una energia que carregava les piles per la resta de la setmana.

Amb un to sempre engrescador ens heu animat a conèixer diferents espais de ball i a compartir moments que ens han omplert l’ànima d’alegria.

Les portes de casa teva obertes per les Festes de Sant Joan i les calçotades a l’hort han estat exemple també de gran generositat.

Les fulles que veig  que comencen a omplir el terra color tardor s’afegeixen a la vivència del que és símbol d’efímer i de transformació.

Que el pas que has fet cap a una nova forma d’Existència estigui ple d’una Llum tant potent com la que es cola entre les fulles dels arbres d’aquest paissatge que m’acompanya en aquest moment.

Llum, força i agraïment també a totes les persones que formem part d’aquest grup amb el que hem compartit hores de ball i, sobretot, a la nostra profe Inés perquè preservi la seva vitalitat, sentit de l’humor i el seu somriure màgic i encomanadís.

Bon Viatge Josep!

Ánims i petons per a totes les persones que continuem aquí per continuar fent camí!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.