ESCOLTANT LA SAVIESA DE LA NATURA
Un dia vaig agafar un pinzell i per primera vegada vaig pintar un quadre amb pintura a l’oli que amb el temps l’he convertit en el meu logo. Per a mi té un significat molt especial. En ell hi podeu veure:
- Una papallona: Símbol de metamorfosi, transformació, canvi. El cuc, després de passar per la crisàlide, es transforma en papallona. Només ella pot fer aquest procés, ningú més el pot fer per a ella. Si algú intentés trencar la crisàlide pensant que l’ajuda mai es convertiria en papallona, la papallona es moriria.
Hi ha una part del nostre creixement personal que només nosaltres podem fer per nosaltres mateixos. Es necessita voluntat, esforç i constància i, per tant, cal poder reconèixer el nostre valor i el nostre mèrit.
A vegades, però, les circumstàncies, vivències, emocions i pensaments ens sobrepassen i necessitem l’acompanyament d’algun expert que ens permeti connectar amb el nostre potencial interior i ens doni estratègies que ens empoderin.
Aquí entra el segon símbol:
- El nenúfar: El vaig escollir perquè és símbol d’il·luminació i també perquè buscava una flor amb els pètals oberts, de manera que simbolitzés la llibertat. La papallona ha de poder entrar i sortir de dins del nenúfar sempre que ella vulgui tantes vegades com desitgi.
El terapeuta ha de ser font d’il·luminació i ha de saber respectar la llibertat de la persona que busca ajuda, oferint-li aquella ajuda adaptada a cada persona segons les seves necessitats. Per això és molt important que sàpiga escoltar, conèixer i comprendre el món interior de la persona i les circumstàncies de l’entorn per tal de poder donar eines útils per cada cas en concret.
La seva formació i la seva experiència són molt importants, però encara ho és més el procés personal de creixement que hagi fet, el que jo en dic el Màster que la Vida. Cap terapeuta pot acompanyar a la persona ni un pas més enllà del camí que ell/a hagi fet.
- L’aigua: Font de vida.
No sé si heu visitat alguna vegada les Cataractes de l’Iguazú. Diuen que des d’Argentina es viuen i des del Brasil es veuen i és ben cert. Ofereixen dues experiències ben diferents.
En arribar a la “Garganta del Diablo” des de la banda d’Argentina em vaig quedar mirant impressionada com baixava l’aigua i vaig sentir la inmensa força de la natura.
Contemplar la Natura, gaudir-ne és enriquidor i afavoreix també la nostre connexió amb el nostre món interior, amb la nostra essència com a éssers humans que formem part d’un Univers ple d’energia.
Aquesta connexió ens pot permetre sentir la nostra força Vital, descobrir el nostre potencial que és molt més gran del que sovint pensem i jugar amb molta més riquesa en la dansa del donar i rebre constant que se’ns presenta en cada ocasió d’interacció amb els altres i amb el nostre entorn oferint el millor de nosaltres mateixos.
Els meus millors desitjos per a tots vosaltres!
Mercè Clos Muntsant
Psicòloga Col·legiada 7889
Per a informació sobre els temes terapèutics i les meves xerrades podeu telefonar al 667289012
merceclosmuntsant.blog 