Hi ha persones de la meva generació i/o de generacions properes que poden recordar que l’arribada de l’any 2000 es va viure amb molta expectació. Diversos interrogants apareixien sobre el que podria passar en tocar les dotze campanades i el canvi de segle.
El despertar de les noves tecnologies ja s’estava produint i l’ordinador tenia un paper important en el funcionament quotidià. La incertesa de si de cop hi volta hi hauria una caiguda dels sistemes informàtics que col·lapsés el món navegava per la ment de les persones i de la societat de l’època. Res d’això va passar.
I com aquell qui res hem arribat a l’any 2020. Ara a algunes d’aquestes persones nascudes al segle XX ens sorprèn la rapidesa amb la que hi hem arribat.
Amb el pas dels anys, a mesura que ens anem fent grans, la majoria de nosaltres tenim la sensació que el temps passa molt ràpid, és com si s’accelerés i quasi sense adonar-nos-en un cap d’any atrapa al següent.
La percepció del pas del temps és relativa, és un fet subjectiu que depèn de diversos factors.
Una hora es pot fer llarga o curta en funció, per exemple, de com ens trobem, de la companyia amb la que estem, de la motivació del que estiguem fent.
Més enllà del temps cronològic, esperem que puguem gaudir de cada instant del present que ens dóna l’oportunitat de conèixer, d’aprendre i de creixer; que puguem assaborir des del benestar de la nostra pròpia companyonia i de la dels altres.
Tan de bo que els diferents moments de la nostra Vida no ens passin desapercebuts pel fet de quedar-nos atrapats en fets del passat que ens han fet patir o en la por del que es pugui esdevenir en el futur. Que tinguem la força i la valentia de poder-nos ocupar en comptes de preocupar dels temes a resoldre dins del nostre dia a dia cada cop amb més saviesa i creativitat.
Que el 2020 ens porti moltes ganes de poder aprofitar cada moment de la nostra Vida i que li sapiguem agrair.
Amb els meus millors desitjos:
Mercè Clos Muntsant
merceclosmuntsant.blog 