Pas a pas anem dibuixant el camí de la nostra vida. Una Vida que és una oportunitat per aprendre a ESTIMAR en majúscules. Un camí en el que van apareixent diferents paranys que posen a prova l’ AMOR cap a nosaltres mateixes.
L’ESTIMA, el RESPECTE, el VALOR que ens donem a nosaltres mateixes com a dones, com a persones, prendrà diferents formes en la relació amb els altres: l’engany, la manipulació, el xantatge emocional, l’ insult, la burla, la cosificació… Amors i desenganys, pèrdues, ferides obertes que fan mal.
Patrons que s’aniran repetint un cop i un altre al llarg de la nostra història, amb la mateixa parella o amb d’altres, com a filles, com a mares, com a germanes, com a amigues, com a companyes, com a conegudes i com a desconegudes, en tots els rols que ens toqui jugar. Fins quan?
Perquè la partida faci un tomb, caldrà aixecar-se, mirar-se amb bons ulls i començar a observar el brillar de la llum de les nostres ninetes mirant atentament i sense perdre de vista els nostres propis llavis proclamant, cada cop amb més convenciment, davant del nostre propi mirall, paraules d’ AMOR vers nosaltres mateixes.
Aquest COR que batega dins nostre i gràcies al qual estem vives es mereix ser escoltat, val la pena tenir-ne cura i demanar ajuda adequada quan la necessitem per tal de poder:
- Desterrar creences d’inferioritat
- Fer-nos conscients que la nostra vida, tan quan estiguem soles com quan estiguem acompanyades, té sentit i valor en ella mateixa
- Sentir-nos bé, amb la força i el coratge per viure com a protagonistes empoderades de la nostra pròpia existència
- Descobrir estratègies que ens permetin ser cada cop més autosuficients i més resilients davant de les diferents adversitats
- Perdre la por a la soledat i a la trobada amb nosaltres mateixes
- Somiar, construir i crear els nostres propis projectes i il·lusions
- Poder viure la parella com una opció de vida en la qual puguem compartir un tram de les nostres vides amb algú disposat a participar d’una experiència de vida mútuament enriquidora des de la llibertat i el respecte, com a decisió compartida i no com a necessitat, forma de dependència ni submissió per part de ningú
Estimar i estimar-se des de la sensibilitat, la dignitat i la grandesa d’un COR de DONA és un repte, una proesa i un CANT en honor a la VIDA HUMANA.
Feliç dia i setmana de la dona,
Mercè Clos Muntsant
merceclosmuntsant.blog
667289012
merceclosmuntsant.blog 
Uoau Merce pero que maco i que real son les teves paraules que inviten a la reflexio. Com proresoonal sobre la violencia de genere son tant necessaries aquestes paruales que conviden a la desmititzacio de l’amor romantic com tambe l’empoderament tant a la dona com a quaselvol individuo sense aquesta dependencia emocional que tant estem acostumats a viure avui dia.
Nomes dirte que gracies per aquestes paraules i que es un petit gran article que pnso compartir amb els diferents grups que tinc
M'agradaLiked by 1 person
Mil gràcies pel teu comentari i per compartir-lo. Petons.
M'agradaM'agrada