Sons que conviden a moure’ns

Passejant carrer avall

escolto sons dels que feia temps que no en gaudia.

Decidim apropar-nos a l’espai d’ on provenen.

Un somriure se’m dibuixa d’orella a orella.

La teva mà s’apropa a la meva,

me l’agafes convidant-me a moure’m.

Els nostres peus no poden evitar-ho,

 com embruixats, comencen a moure’s

al compàs de la música que sona.

Quin goig fa la plaça amb la banda tocant

i la gent ballant.

Per fi aquells carrers i places que eren buit i silenciosos

en temps de pandèmia

recobren vida, color i alegria

al so de cada melodia.

Intercanviem mirades, somriures, paraules i passos

amb més ganes que mai d’interactuar,

de gaudir, de compartir,

 de vibrar

i de celebrar la Vida!

Mercè Clos Muntsant