És important ser conscients de com ens sentim i tenir cura del nostre estat d’ànim i d’estrès per posar-hi remei quan abans millor
TRENCANT SILENCIS
Hi ha silencis que esquincen l’ànima i la fan miques.
Són densos, foscos, carregats de dolor, ràbia, impotència, indefensió i por.
Una por que manté a aquells qui la pateixen encadenats a situacions que fan esfereir.
Silencis individuals i silencis col·lectius que porten a viure amb el cor encongit, que mantenen amb el cap cot, la mirada clavada al terra, els ulls tristos, un cos que va emmalaltint al mateix ritme en què ho fa l’esperit.
La feblesa de qui n’és víctima esdevé la força de l’opresor.
Paraules callades, veus, plors i crits ofegats que altres ignoren perquè no s’han pogut expressar mai, tot i que s’endevinen pels rostres apagats, per les passes lentes i feixugues, pels cossos que s’arrosseguen , que queden sense esma ni alè, que intenten respirar i no poden.
Indefensió també per part dels qui volen ajudar però no saben com.
Sense saber si servirà de massa, algú s’alça i allarga la mà. De mica en mica altres mans també s’allarguen.
Una espurna de llum dins la negra nit.
Veus que comencen a alçar-se en defensa dels drets dels qui són maltractats.
Accions motiu d’esperança.
Persones capaces d’escoltar, de compartir, d’emprendre accions motiu d’esperança, motor que encoratge, que dóna força i llum als qui fins ara no la tenien.
Admiració profunda per totes aquelles persones que lluiten per sobreviure, exemples de superació; per aquelles persones valentes que trenquen silencis; per aquelles que aposten per la Vida i lluiten perquè es respecti la dignitat de l’Ésser Humà i per un món més just i solidari.
Mercè Clos Muntsant
Téns tota la raó. Portem un ritme de vida massa accel.lerat q sembla q tot el dia hi ha algu que ens va empaitant i correm per tot. Hem d aprendre a trobar moments per reposar, descansar i relaxar-nos.
M'agradaLiked by 1 person