Des de l’ànima a ànimes desanimades
Cau la nit. I en una realitat que sembla extreta de pel·lícula de ciència ficció els puntets de llum dels estels i la lluna queden amagats rere unes boires cada cop més denses. Tot i que anuncien temps de trons, llamps i pedregades hi ha qui té la capacitat de riure i fer riure als altres amb un sentit de l’humor que no se l’acaba.
Qui participa en les propostes col·lectives que han permès que se sentissin aplaudiments d’agraïment i reconeixement a aquelles persones que els ha tocat i els toca encara estar a primera línea de foc en una batalla inesperada.
Altres, des de casa o bé des del carrer, mostren preocupació i afecte cap a qui pateix les conseqüències de la malaltia o bé de la soledat i la desesperança. S’hi posen en contacte i els ofereixen la seva escolta.
Hi ha qui canta, qui balla, fa màgia, actua i ofereix distracció des de l’ànima a ànimes desanimades, qui allarga la mà, qui eixampla el cor perquè algú més hi pugui cabre, qui ofereix propostes i activitats de grup encara que sigui a distància.
També hi ha qui, des del silenci, medita, contempla, observa i reflexiona amb l’esperança de poder compartir calma i nous aprenentatges.
Qui cus mascaretes, qui amb esforç fa xarxa per recollir i entregar productes de primera necessitat a qui en tenen mancança.
Qui cuina plats i postres deliciosos per omplir els plats de sabors deliciosos i fer gaudir del sentit del gust fins i tot als paladars més inquiets.
Qui col·labora en les tasques de casa i juga amb els familiars per a fer que la convivència sigui més agradable.
Qui investiga, estudia i cerca solucions als nous problemes i reptes que ens planteja la Vida.
Pensant amb tots/es vosaltr@s, que dediqueu també una estona a llegir aquestes ratlles he escrit l’article del mes d’agost que podeu trobar al següent enllaç:
https://www.socdelmontseny.cat/ser-far-enmig-de-la-tempesta/
Mercè Clos Muntsant
merceclosmuntsant.blog 